Nobody said it was easy

Ho saps. Que la gent a vegades s'aclapara massa amb la seua realitat, que s'extenua, que no vol saber res mes d'ella, que vol alliberar-se d'allò que significa. Fins i tot vol pensar que és mes horrible del que en realitat és, que tot els emprenya mes enllà del que realment ho fa.

Eixa gent doncs vol fugir ...cavalcant sobre les seves fantasies.

I que aixó no té massa sentit en el càs que estic descrivint. Potser altres sí. Gent que de veritat ja no troba mes sol·lució que evadir-se completament. Però eixe no és el càs del que parlem avui.

No té sentit perque qué està sempre al costat d'eixes persones al día a día, lluny o prop? fantasia o realitat?

Qui coneix els secrets d'eixa gent, qui sap com calar foc al desig? Qui té les vivències a la mà?... podria continuar però l'evidència ja es fa massa gran en tan sols 4 línies.

Mai no tindrà la fantasia eixa virtut o eixes armes fins que no deixe de ser-ho.

Ha estat molt ingenu per part d'aquells que són la fantasia d'altres, el creure que serien una mica més, alguna vegada.

Sempre triomfen la costum, els anys i el seny sobre la resta de coses en el món d'uns.

.

Nunca diré "Eres mia."

Diré "Eres libre, déjame andar a tu lado hasta que nuestros caminos se separen."